Educació Canina

EDUCACIÓ CANINA. Comunicació, vincle i convivència

Els gossos són animals socials i com a tals han d’aprendre a conviure en societat i en el nucli familiar que comparteixen amb altres humans i / o animals. Un gos ben educat és aquell que s’adapta de manera harmònica al seu entorn i és capaç de gestionar de manera positiva els estímuls que l’envolten.

Com entenem l’educació canina a Petjades?

El nostre sistema educatiu es basa en equilibrar i potenciar les quatre dimensions que intervenen en la conducta del gos: la física, l’emocional, la cognitiva i la social. Aquestes depenen les unes de les altres i no es poden entendre de manera aïllada. Assolir un estat òptim en totes quatre dimensions ens garantirà un procés formatiu satisfactori i un comportament adequat en els diferents contextos en què es desenvolupa l’individu.

✎ La dimensió física: abraça tot l’organisme del gos, des de les cel·lules neuronals, fins a la musculatura, passant pel seu sistema digestiu. Per mantenir-la en equilibri cal, a més a més d’una dieta equilibrada i de qualitat, realitzar exercici diari, seguir els programes de desparasitació, acudir al veterinari com a mínim un cop l’any, així com tenir cura de la higiene del nostre gos o gossa. Alguns dels problemes de comportament són causats per dolències físiques o infeccions, per això és de vital importància vetllar per la seva salut.

✎ La dimensió emocional: els gossos són èssers emocionals, és a dir, reaccionen de manera espontània davant els estímuls de l’entorn. L’emoció és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós tot provocant una resposta psicològica positiva o negativa i desencadenant una conducta de reacció automàtica. L’alegria, la por, la sorpresa, l’aversió, la ira o la tristesa són emocions intrínseques a molts animals que provoquen determinades reaccions en funció de l’estat emocional de l’individu.

No podem evitar que en el dia a dia apareguin aquestes emocions, però sí intervenir per dosificar-les i ensenyar al nostre gos o gossa a canalitzar-les ajudant-lo a triar el comportament més favorable. (article La Inteligència emocional en els gossos)

✎ La dimensió cognitiva: avui dia ja ningú posa en dubte la capacitat cognitiva dels nostres peluts, per això potenciar-la ha de ser una de les premises de tot bon educador o educadora.

Tradicionalment s’ha ensenyat els animals – inclosos els humans- a través de l’aprenentatge associatiu, és a dir, les bones conductes són reforçades a través de premis (menjar, joguines, carícies, paraules d’aprovació…) i aquelles no desitjades s’han intentat extiguir a través del càstig, paraules de desaprovació o amb l’absència de reforços. Tot i que les tècniques de l’aprenentatge associatiu segueixen sent útils (sempre i quan no incloguin el maltracte animal) per a l’ensenyança de noves conductes, per a una educació en un sentit més ampli hem d’anar molt més enllà. Per això a Petjades apliquem als nostres protocols l’aprenentatge cognitiu.

L’aprenentatge cognitiu consisteix en estimular mentalment el gos tot incloent la resolució de problemes i fomentant l’empoderament de l’individu en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest sistema afavoreix un estat emocional positiu i autoconfiaça i seguretat en l’animal, així com una predisposició mental que incrementa la capacitat per aprendre més rapidament i amb més solidesa.

✎ La dimensió social: ja s’ha dit que els gossos són animals socials i que com a tals no només s’adapten perfectament a la convivència en grup sinó que a més a més aquesta convivència és desitjable. Per això en tot procés educatiu és molt rellevant la dimensió social de l’animal, és a dir, com interactua aquest amb la resta dels integrants del grup (persones, nens, altres animals…) i viceversa.

En tot procés educatiu és essencial l’existència del vincle, és a dir, hi ha d’haver una relació afectiva o lligam entre l’educador (propietari o propietària de l’animal) i el gos o gossa. Normalment la convivència ja genera aquest vincle, però si en detectéssim alguna mancança t’ajudariem a potenciar-lo abans d’iniciar les sessions.

El vincle ha d’anar acompanyat d’una bona comunicació entre ambdues parts. Com que gossos i humans pertanyem a espècies diferents no compartim de manera innata un mateix codi comunicatiu. Et recomanem l’article “Perquè és important conèixer el lleguatge corporal del teu gos?” 

Molts dels problemes de conducta sorgeixen precisament per un dèficit comunicatiu entre ambdues parts, per això abans de començar el procés educatiu cal construir un codi de comunicació que faciliti l’entesa de manera bilateral.

Quan i com puc començar a educar el meu gos?

L’educació d’un gos comença el mateix dia que aquest entra a casa. Si aquest encara és cadell haurà rebut algunes pautes per part de la mare, germans de camada o els criadors. Si el gos prové d’una protectora esbrina tota la informació possible sobre quina ha estat l’educació de l’animal i la vida que ha tingut.

En funció de l’edat de l’animal i les seves característiques hauràs de prioritzar unes o altres intervencions. Recorda que l’època més sensible en l’educació d’un gos és la de cadell, per això et recomanem que et posis en contacte amb un professional perquè et doni pautes o t’ajudi en el procés. Consulta el nostre programa per a cadells.

En qualsevol cas, si el gos acaba d’arribar a casa has de prioritzar la seva adaptació. Espera’t a ensenyar-li les ordres bàsiques com seu, estirat, quiet… i comença per anar construint el vincle i el codi de comunicació. Paral·lelament pots ensenyar-li les conductes higièniques com fer el pipi fora de casa, però sigues pacient en el procés.

L’educació d’un gos és una tasca lenta però altament gratificant si es fa ben feta. Ens assegura una convivència feliç amb l’animal i la possibilitat d’endur-nos-el practicament a qualsevol lloc. Però també has de ser conscient que requereix paciència, paciència i molta paciència.