ESPECIAL CADELLS. La base de l’educació per a la convivència.
L’arribada d’un cadell a casa és un moment importantíssim per a la família, la seva presència ens omple d’alegria i sovint projectem en la nostra ment el gos adult en què ens agradaria que es convertís. Per això hem de ser molt conscients de què des del moment en el qual el petitó o petitona entra a casa ha de començar el seu procés educatiu, que no hem de confondre amb ensinistrament. (article educació canina vs ensinistrament)
Com entenem l’educació del cadell a Petjades?
L’etapa de cadell és la més sensible en el desenvolupament d’un gos. Durant aquest període el nostre company començarà a descobrir el món i s’assentaran les bases del gos adult que esdevindrà.
La tasca de la família consistirà en facilitar-li aquesta descoberta procurant que l’animaló se senti segur. És convenient que abans dels tres mesos el cadell hagi tingut contacte amb estímuls diversos (nens, cotxes, sorolls, altres animals…) que li anirem presentant de manera molt gradual i controlada per tal d’evitar la sobrestimulació o males experiències.
També és l’etapa de la descoberta del propi cos, per això des de Petjades recomanem exercicis de propiocepció i resolució de problemes adaptats a la seva edat i morfologia que, a més a més d’estimular la seva capacitat cognitiva, li proporcionaran autoseguretat i confiança.
El joc també és un aspecte fonamental en l’educació del cadell, pot ser una manera divertida d’ensenyar-li determinades conductes i a més a més, si ho treballem bé ens ajuda a fomentar l’autocontrol del nostre petit o petita.
Mica en mica anirem construint un codi de comunicació que en les primeres etapes consistirà bàsicament en informar d’allò que ens agrada i d’allò que no. Els cadells no neixen ensenyats per això cal evitar enfadar-nos amb ells quan la seva conducta no sigui la desitjada, senzillament els informarem d’allò que no han de fer, i per descomptat descartarem qualsevol tipus de càstig, que seria contrapoduent per al vincle que estem consolidant així com per al seu benestar emocional.
Paral·lelament a tot això podem anar ensenyant-li les ordres bàsiques com venir quan se’l crida, seure, estirar-se, no estirar de la corretja…
I què passa amb els pipis, les caques, les mossegades i les destrosses?
Si pregunteu a qualsevol educador caní, sigui de l’escola que sigui, us dirà que la clau de l’èxit en qualsevol procès educatiu o d’ensinistrament és la paciència i la constància.
Un cadell de 4 mesos no pot retenir l’orina més de 4 hores, per tant si no volem que ho faci a casa l’haurem de treure molt sovint o bé adequar una zona a casa per a què orini. Quan el traiem al carrer i faci les seves necessitats el premiarem amb elogis i aviat aprendrà que aquella és la conducta que esperem d’ell. A mida que es vagi fent gran l’informarem amb un “aquí no” per exemple, si realitza la conducta a la llar.
En cas de no assolir una conducta higiènica acceptable a partir dels 6 mesos aproximadament, caldrà consultar un especialista per tal de descartar qualsevol tipus de problema veterinari o emocional.
Un altre aspecte del que hem de ser molt conscients és que, de la mateixa manera que els infants exploren i descobreixen el món amb el tacte i la boca, els gossos utilitzen sobretot l’exploració oral per a aquesta descoberta. Però a diferència dels nens, que sempre estan sota la nostra vigilància, un cadell pot passar moltes hores sol a casa. Renyar-lo en arribar-hi perquè ens ha destrossat els coixins o ens ha rossegat la pota de la cadira no té gaire sentit. L’ideal seria preparar un espai suficientment ampli amb joguines i objectes que el gos pugui rossegar, a més d’alleugerir-lo de l’avorriment li permetrà satisfer aquest afany d’exploració. Per altra banda cal que l’acostumem des de ben petit a controlar la intensitat de la mossegada quan juga amb nosaltres.
CONSULTA ELS NOSTRES CURSOS PER A CADELLS
Educació canina i Modificació de conductes. 