ENSINISTRAMENT CANÍ I EDUCACIÓ. Dos conceptes diferents però complementaris.

ENSINISTRAMENT CANÍ I EDUCACIÓ CANINA. Dos conceptes diferents però complementaris.

Sovint es tendeix a confondre els conceptes d’ensinistrament caní i educació canina, ja que quan un propietari o propietària cerca serveis per solucionar algun problema de comportament d’un gos o gossa – en un percentatge elevadíssim dels casos – busca un ensinistrador caní.

Així ho revelen les estadístiques que analitzen les cerques als buscadors d’internet. La paraula educació canina o educador caní ocupa un lloc baixíssim en les posicions de cerca, molt per sota de la paraula ensinistrament i inclús per sota de paraules com etòleg o etologia.

No deixa de ser sorprenent que, en una societat on es valora tant l’educació i que alhora és cada cop més respectuosa amb el benestar animal, no es relacioni aquest concepte amb l’aprenentatge dels nostres companys de quatre potes, que des de fa milers d’anys ens acompanyen en el dia a dia i conviuen amb nosaltres a les nostres llars.

EDUCACIÓ vs ENSINISTRAMENT

A grans trets podríem dir que educar consisteix en ajudar a desenvolupar les capacitats de l’individu i fer-lo apte per a conviure i relacionar-se amb l’entorn. Un gos educat serà aquell que convisqui amb harmonia amb el seu grup social i que respecti les normes de convivència.

Els gossos i gosses ben educats no solen fer destrosses a la llar, romanen tranquils a casa en la nostra absència, no borden constantment, realitzen un passeig sense estrebades de corretja, no busquen enfrontaments i no tenen comportaments agressius reiterats amb els membres de la seva espècie o d’altres…

Cal tenir en compte però que – com nosaltres- són animals i que tots podem tenir un mal dia. La persona més educada del món pot tenir atacs de ira o de pànic en moment puntuals si les circumstàncies li són adverses, no pretenguem que els nostres gossos siguin més civilitzats que nosaltres.

Un bon plantejament d’educació canina implica aplicar coneixements psicològics, consolidar un bon vincle entre l’animal i el guia (propietari)  i construir un codi de comunicació eficaç i entenedor per ambdues parts. Educar implica també estimular la capacitat cognitiva del gos, socialitzar-lo des de cadell i fomentar l’autocontrol; així com treballar la dimensió emocional de l’animal, per tal de preparar-lo per afrontar de forma tranquil.la els diferents estímuls (gats, sorolls, cotxes, bicicletes, persones de diferents edats, altres gossos…) amb els que es toparà al llarg de la seva vida.

D’altra banda ensinistrar un gos consisteix en ensenyar-lo a realitzar tot un seguit de comportaments quan li ho sol·licitem (seure, estirar-se, caminar al costat, estar-se quiet, donar la pota…). Quan es parla d’ensinistrament caní utilitzem també el concepte d’obediència canina.

En l’ensinistrament caní s’apliquen els processos del condicionament operant o instrumental que postula “l’ABC de la conducta”. A d’antecedent, B de conducta (de l’anglès “behavior”) i C de conseqüència.

Dit d’una altra manera, i deixant de banda els mètodes que apliquen el càstig com a conseqüència d’una conducta, l’ensinistrament es basa en el procés que consisteix en reforçar (normalment amb un premi) una conducta (acció de seure) de manera posterior a què un estímul l’hagi propiciada (ordre seu).  Per aconseguir que el gos relacioni l’acció de seure amb l’ordre verbal seu, s’haurà de fer un treball previ utilitzant estructures com el “luring” que condicionin l’estímul a la ordre.

EDUCACIÓ + ENSINISTRAMENT = EL GOS PERFECTE

Un cop aclarits els dos conceptes podrem entendre perquè hi ha gossos que, malgrat no facin cas quan un humà els dóna una ordre, conviuen perfectament amb els membres de la família. Són gossos que, per exemple, reben a les visites de manera tranquil.la, tenen un comportament adequat a la llar i es relacionen de manera acceptable amb els de la seva espècie.

N’hi ha d’altres però, que tot i haver quedat en els primers llocs en els concursos d’obediència canina, no te’ls enduries mai a prendre un refresc a una terrassa. Tot i ser capaços de caminar al costat, portat un apport a tota velocitat, aturar-se en sec en el moment que se li sol·licita… poden presentar greus problemes conductuals en presència d’altres gossos o persones estranyes.

Ni els uns ni els altres són el gos perfecte. Els primers perquè presenten unes deficiències que en certs moments poden resultar problemàtiques. Si el nostre gos no ens fa cas quan el cridem no en podrem tenir un bon control davant situacions que poden posar en perill la seva integritat. Els segons perquè, tot i ser uns cracks a la pista d’entrenament, segurament no podran gaudir de l’experiència de poder acompanyar els seus propietaris a tot arreu, donada la seva manca de socialització i incapacitat per gestionar determinats estímuls.

Afortunadament tant els propietaris particulars com, sobretot,  els guies de gossos de treball que practiquen diferents modalitats d’obediència (Ring Francès, OCI, IPO…) ja fa temps que són conscients de la importància de combinar els processos educatius i d’obediència en l’aprenentatge. La prova és que en els darrers anys s’ha incrementat de manera substancial l’oferta de seminaris o tallers d’educació canina que tracten temes com la psicologia de l’aprenentatge; la frustració i el control d’impulsos, la gestió emocional, la comunicació, l’activació mental etc. També hi ha una marcada tendència creixent en la participació en cursos per a cadells, d’obediència bàsica o d’educació canina en general, que ajuden a prevenir problemes conductuals.

Mireia Valentí Zurriaga

Educadora Canina i tècnica en comportament