El meu gos té por.

El meu gos té por.

En alguna ocasió la teva mascota ha manifestat por a les tempestes, als petards, a persones o a altres gossos?

Tots hem sentit por alguna vegada, ja que és un mecanisme de supervivència. La por no és dolenta en si mateixa. Si sabem reaccionar davant d’aquesta situació de manera adequada, la por serà una cosa positiva, en posar-nos en alerta, despertant en nosaltres els mecanismes de defensa. Si pel contrari reaccionem d’una manera incorrecta, la por serà una cosa negativa, la situació que ens produeix por no desapareixerà, i per tant, la resposta fisiològica del cos tampoc; no tornarà a un estat d’equilibri, generant ansietat i estrès.

En els gossos succeeix el mateix, davant d’una situació amenaçadora s’activa el seu mecanisme de defensa, el cos es prepara per a la fugida o la lluita.

Un dels problemes de comportament més comú en els gossos és la por.

Les causes més comunes de por són la manca de socialització i habituació del gos als estímuls, la predisposició genètica o el patiment d’experiències traumàtiques.

Un gos amb por mostra les postures típiques: cos encongit, orelles aixafades cap enrere, cua baixa entre les potes, tensió corporal, tremolors, pupil·les dilatades i ulls de balena. Per comprendre al nostre gos hem de reconèixer el seu llenguatge corporal. Us recomano que llegiu l’article Perquè és important conèixer el llenguatge corporal del teu gos?

Un altre avaluador de la intensitat de la por que està patint el nostre gos és el menjar. Si la por és molt intensa, per molt apetitós que sigui el mos que li estiguis donant, mai l’agafarà.

Un gos amb por evitarà de totes totes l’estímul. Si aquesta evitació serveix, es farà més probable que augmenti la conducta.

Reconèixer que el nostre gos té por pot ser complicat. Saber quin és l’origen és difícil doncs amb el temps les pors es generalitzen.

Us deixo unes recomanacions generals que us poden ser d’ajuda.

  • Evitarem en la mesura del possible l’exposició a l’estímul. L’exposició descontrolada a situacions que li generin por, no farà més que empitjorar el problema.

  • Crear una zona segura en què el gos pugui refugiar-se, molt recomanable en època de petards. Ha de ser de dimensions reduïdes i fosc. Podem utilitzar un transportí amb accés lliure i cobert amb una manta per reduir l’impacte acústic. El col·locarem en una zona tranquil·la de la casa, per exemple, una habitació interior.

  • No hem d’impedir que s’amagui.

  • Oferirem una estratègia d’adaptació. Avisarem al gos i ens allunyarem de forma evident de l’estímul que li provoca por, amb això aconseguirem que el gos percebi que som conscients de la seva por i que actuem en conseqüència, així millorarem el vincle, reduirem el risc d’aprenentatge inadequat, reduirem el risc d’estrès crònic i li permetrem veure que hi ha conductes alternatives.

  • En la mesura del possible, hem d’anticipar-nos a l’estímul desencadenant d’aquesta manera donarem al nostre gos el missatge que està tot controlat. L’ajudarem i li donarem més confiança en si mateix.

  • Mantindrem la calma, per poder transmetre al gos seguretat, que controlem l’ambient o la situació i que no passa res.

  • No reforçarem la conducta de por. Quan un gos mostra por i és consolat pel propietari, se li està reforçant aquesta conducta. La por no es reforça, es reforça la conducta.

  • Premiar els moments de calma amb carícies.

  • Per millorar la qualitat de vida del nostre company hem de crear unes rutines que li donaran previsibilitat perquè controlarà l’ambient i la situació. Com més previsible sigui la vida del teu company més segur se sentirà.

  • Evitarem qualsevol tipus de càstig. La por no és voluntària, si castiguem al nostre gos, el farem més temorós. El càstig suprimeix les conductes, no les modifica. L’animal pot arribar a habituar-se al càstig com a mesura d’evitació, no de comprensió.

El tractament es basa en l’ús de tècniques de modificació de conducta: dessensibilització i habituació, que consisteixen en l’exposició gradual i controlada del gos a l’estímul que li provoca la reacció, amb l’objectiu que el gos s’habituï a aquest estímul i pugui mantenir una conducta calmada en estar en presència d’aquest.

A Petjades podem ajudar-te a entendre quin és el motiu d’aquest comportament i modificar aquestes conductes no desitjades amb tècniques de modificació de conducta específiques que millorin la qualitat de vida del teu gos i reforcin el teu vincle amb ell.

Núria Roca Blas

Educadora canina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s