Perquè és important conèixer el llenguatge corporal del teu gos?

“Amb els seus sorolls i murmuris afectuosos, el gos mostra rotundament que no és mut. Les vocalitzacions, l’olor, la postura i l’expressió facial serveixen per comunicar-se amb els altres gossos i, si sabem escoltar, amb nosaltres..”-Alexandra Horowitz

Els nostres companys i companyes canins ens parlen constantment, el seu llenguatge no verbal ens indica el seu estat d’ànim, els seus desitjos, les seves necessitats i si sabem entendre’ls, perquè no, els seus sentiments. Són animals socials i per a això han desenvolupat un llarg repertori de comunicació per calmar-se a si mateixos quan es troben insegurs o estressats i fins i tot per ajudar a calmar els altres membres del grup.

Existeixen incomptables estudis sobre el tema i es podria dir que és un tret comú entre els animals socials. El realment sorprenent en els gossos és la capacitat de comunicació interespecífica -amb individus d’altres espècies- que han desenvolupat al llarg de la seva evolució, com per exemple amb nosaltres els humans.

Des que Turid Rugaas publicà el seu treball sobre “Els senyals de calma” (Ruggas i Ryanç; On Talking Terms With Dogs: Calm Signals – Legacy By Mail, 1997) es dirigeix l’atenció dels educadors i educadores canins -i dels propietaris i propietàries- a l’estudi dels senyals que realitzen els gossos entre sí, amb l’objetciu de millorar la nostra capacitat de comunicar-nos i amb això millorar també la nostra relació amb ells.

Ara bé, arribar a interpretar-los ens exigeix una especial atenció i sobretot cura per no confondre’ns -i confondre’ls- amb la nostra tendència antropomòrfica d’analitzar-los psicològicament atribuint-los sentiments “humanoides” que només faran que pujar el seu nivell d’estrès. La dificultat resideix per exemple, en què moltes vegades la postura dels gossos respon a un principi d’antítesi on els gestos indiquen uns sentiments oposats als que caldria esperar (Horowitz; En la mente de un perro: Lo que los perros ven, huelen y saben – RBA, 2011). Les expressions facials de la boca i orelles indiquen aquest principi: un dels exemples més clars és el badall. Cabria esperar que indiqués relaxació, avorriment, son però en realitat sol indicar tot el contrari; timidesa, desassossec, estrès o ansietat i ho utilitzen per tranquil·litzar-se o tranquil·litzar els altres.

Per interpretar el llenguatge corporal dels gossos és important observar tot el cos de l’animal i no només una part. Per exemple, una cua que es mou, no significa necessàriament que el gos estigui content. Si la cua està estirada, rígida i amb moviments ràpids i curts pot significar que el gos se sent amenaçat i està avisant que pot arribar a mossegar. Una cua, baixa, horitzontal i amb moviments suaus sí que pot ser sinònim d’alegria. Per això necessitem observar tot el comportament del gos per determinar què és exactament el que ens vol dir. El context també és fonamental per interpretar correctament el significat dels signes que ens està comunicant.

La il·lustradora japonesa Lili Chin en els seus dibuixos ens ajuda a visualitzar i entendre millor aquests senyals de comunicació. Aquí us deixo amb Boggie, el seu entranyable protagonista. Coneixent i aprenent sobre el llenguatge dels gossos podrem millorar la nostra relació amb ells i evitar conflictes,  ajudant a les persones del nostre entorn a conviure millor amb els nostres companys.

Daniela Falotico Teixeira
Educadora i tècnica en comportament caní