Educar un gos va molt més enllà d’ensenyar-li determinats comportaments. Educar implica facilitar la convivència, estimular-lo mentalment per tal que pugui desenvolupar tot el seu potencial com a individu.

Educar implica també afavorir la relació positiva del gos o gossa amb el seu entorn i els estímuls que l’envolten (sorolls, persones, altres animals, cotxes, bicicletes…)

L’etapa més sensible d’un gos és quan aquest és cadell. Una correcta educació i socialització en aquest període garanteix la construcció d’un individu adult equilibrat i adaptat al seu entorn i pot evitar-nos problemes de conducta en un futur. A Petjades som conscients de la importància d’establir unes bones bases en l’educació del teu petit, per això posem a la teva disposició tot un seguit de serveis adaptats a ell.

En l’etapa de l’adolescència, tant els mascles com les femelles, pateixen tot un seguit de canvis hormonals, físics i psicològics que influeixen de manera directa en el seu comportament.

Serà en aquesta etapa quan el caràcter del gos acabarà de consolidar-se, per tant entrem en un període delicat i d’extremada importància per tal d’assolir aquell equilibri que totes i tots desitgem en els nostre peluts.

L’obediència no només ens és útil per poder controlar el nostre gos en situacions que ho requereixen. El treball d’obediència afavoreix també l’autocontrol del gos i la seva capacitat de gestió. Millora les capacitats cognitives i fomenta l’adquisició de nous aprenentatges.

A Petjades plantegem la obediència com una activitat divertida tant per a tu com per al teu gos, potenciant el vincle i la coordinació entre el binomi.

Si hi ha algun aspecte imprescindible en l’educació del nostre gos és el seu procés de socialització.

Sempre és convenient socialitzar el nostre pelut en l’etapa de cadell però això no sempre és possible. Molts gossos han tingut un passat complicat i un cop arriben a les seves noves families s’evidencien un seguit de mancances que els dificulten la vida en l’entorn urbà. Mai és massa tard per socialitzar-lo però sí imprescindible.

Més sovint del que voldrÍem els nostres amics presenten problemes de comportament que dificulten la convivència. Problemes com la reactivitat, la por, l’ansietat, l’excitabilitat excessiva, la destrucció d’objectes de la llar, la frustractió, etc. són propiciades, en la majoria dels casos, per un estat emocional inapropiat o per la impossibilitat de gestionar de manera adequada certes situacions.